Solar Energia
El corrent elèctric és el moviment ordenat de càrregues elèctriques a través d' un conductor quan existeix una diferència de potencial entre els seus extrems. Aquest flux d' electrons permet la transmissió d' energia elèctrica i està associat a la generació de camps elèctrics i magnètics.
En funció de com varia el flux de càrrega en el temps, el corrent elèctric es classifica principalment en dos grans tipus: corrent continu (CC) i corrent altern (CA).
Corrent continu (CC)
El corrent continu és aquell en què les càrregues elèctriques es desplacen sempre en el mateix sentit, mantenint una intensitat relativament constant al llarg del temps.
Aquest tipus de corrent és característic de dispositius alimentats per bateries, piles i sistemes electrònics, així com de l'energia generada per instal·lacions d'energia solar fotovoltaica abans de la seva conversió.
Corrent altern (CA)
El corrent altern és aquell en què el sentit del flux de càrrega elèctrica varia periòdicament amb el temps. En aquest tipus de corrent, la intensitat i la polaritat canvien de forma cíclica.
És el tipus de corrent utilitzat en les xarxes elèctriques de transport i distribució, ja que permet transformar fàcilment els nivells de tensió mitjançant transformadors, la qual cosa redueix pèrdues en el transport d' energia.
Tipus de corrent altern
Dins del corrent altern es poden distingir diferents formes i classificacions en funció del seu comportament i aplicació.
Corrent sinusoïcial
És la forma més comuna de corrent altern. La seva variació en el temps segueix una funció sinusoïal, la qual cosa permet una transmissió eficient d' energia i un comportament estable en sistemes elèctrics.
Corrent quasiestacionari
Es denomina així un corrent altern de variació suficientment lenta com perquè, en cada instant, es puguin aplicar les lleis del corrent continu amb bona aproximació, com la llei d' Ohm i les lleis de Kirchhoff.
Aquest model és vàlid per a la majoria dels sistemes elèctrics industrials convencionals, excepte en aplicacions de molt alta freqüència.
Corrent d' alta freqüència
És un corrent altern que treballa a freqüències elevades (de l'ordre de quilohertz o superiors). En aquest règim cobren importància fenòmens com la radiació electromagnètica i l'efecte pelicular, que provoca que el corrent tendeixi a concentrar-se a la superfície del conductor.
Corrents de Foucault
Els corrents de Foucault són corrents induïts que apareixen a l' interior de materials conductors quan aquests estan sotmesos a un camp magnètic variable.
Aquests corrents formen circuits tancats dins del propi material i generen pèrdues energètiques en forma de calor, especialment en nuclis de transformadors i màquines elèctriques.
Sistemes monofàsics
El corrent monofàsic està format per una única fase de corrent altern. En aquest sistema, la tensió varia de forma uniforme en un sol circuit.
S'utilitza principalment en instal·lacions domèstiques i petites càrregues elèctriques, com il·luminació o electrodomèstics de baixa potència.
Una instal·lació monofàsica típica inclou:
- Fase: conductor pel qual circula el corrent activa.
- Neutre: conductor que permet el retorn del corrent.
- Terra: conductor de protecció que deriva possibles fuites de corrent al sòl.
Sistemes trifàsics
El corrent trifàsic està format per tres corrents alterns d' igual freqüència i amplitud, desfasades entre si 120 graus elèctrics.
Aquest sistema és l' estàndard en generació, transport i distribució d' energia elèctrica, ja que ofereix més eficiència i estabilitat en la transmissió.
S' utilitza àmpliament en la indústria, especialment en motors elèctrics trifàsics, i en les centrals de generació elèctrica, on facilita la connexió directa a la xarxa.
Mesurament del corrent elèctric
La intensitat de corrent elèctric es mesura en amperis (A) i s'utilitza l'amperímetre com a instrument de mesurament.
Context històric
L'adopció del corrent altern davant el corrent continu en els sistemes de distribució elèctrica va ser el resultat de l'anomenada "guerra dels corrents" a finals del segle XIX. En aquest debat, es va imposar el model de corrent altern promogut per Nikola Tesla i George Westinghouse, enfront del sistema de corrent continu defensat per Thomas Edison, a causa de la seva major eficiència en el transport a llargues distàncies.