Solar Energia
Cada vegada que encenem una llum, carreguem el mòbil o utilitzem un electrodomèstic estem aprofitant una tecnologia que va revolucionar la societat moderna: el corrent altern.
Avui sembla una cosa quotidià, però durant el segle XIX va existir una intensa carrera científica i empresarial per trobar la millor forma de generar i distribuir electricitat. Aquella competició, protagonitzada per alguns dels majors inventors de la història, acabaria definint el sistema elèctric que encara utilitzem en l'actualitat.
Els primers passos cap a la generació elèctrica
La història del corrent altern comença molt abans que existissin les xarxes elèctriques modernes.
El 1831, el físic britànic Michael Faraday va realitzar un dels descobriments més importants de la ciència: la inducció electromagnètica. Va demostrar que un camp magnètic en moviment podia generar un corrent elèctric en un conductor.
Aquest principi va permetre convertir energia mecànica en electricitat i va establir les bases per al desenvolupament de generadors, transformadors i motors elèctrics.
Tan sols un any després, l'inventor francès Hippolyte Pixii va construir un dels primers generadors elèctrics basats en aquest descobriment. Tot i que la tecnologia encara era molt rudimentària, aquell avenç va obrir la porta a una nova era energètica.
El domini inicial del corrent continu
Durant gran part del segle XIX, el corrent continu (CC) va ser la tecnologia predominant per a la distribució elèctrica.
El corrent continu circula sempre en una única direcció, una cosa que simplificava la seva utilització en els primers sistemes elèctrics. El seu principal impulsor va ser Thomas Alva Edison, que va desenvolupar xarxes de subministrament elèctric en ciutats com Nova York.
No obstant això, aquest sistema presentava una limitació important: l'electricitat perdia gran part de la seva energia en recórrer llargues distàncies. Com a conseqüència, calia construir centrals elèctriques molt a prop dels consumidors, cosa que encaria enormement l'expansió de les xarxes.
A mesura que les ciutats creixien i augmentava la demanda energètica, aquest problema es va fer cada vegada més evident.
L' arribada del corrent altern
Mentre Edison apostava pel corrent continu, diversos enginyers europeus treballaven en una solució diferent.
Inventors com Zénobe Gramme, Lucien Gaulard i John Dixon Gibbs van realitzar importants avenços en el desenvolupament de generadors i transformadors capaços de treballar amb corrent altern.
El gran avantatge d'aquest sistema era que permetia modificar fàcilment el voltatge mitjançant transformadors. D'aquesta manera, l'electricitat podia transportar-se a tensions molt elevades —reduint les pèrdues energètiques— i posteriorment reduir-se a nivells segurs per al seu consum.
Aquella característica canviaria per sempre la indústria elèctrica.
Nikola Tesla i la revolució del corrent altern
El veritable impuls definitiu va arribar de la mà de Nikola Tesla.
Després de treballar breument per a Edison, Tesla va desenvolupar un sistema complet basat en corrent altern que incloïa generadors, transformadors i motors d'inducció.
El 1887 va presentar un dels seus majors assoliments: el motor d' inducció de corrent altern, una tecnologia molt més eficient i fiable que moltes de les alternatives existents.
Tesla va comprendre que el corrent altern no només permetia transmetre electricitat a grans distàncies, sinó que també oferia enormes avantatges per a la indústria i l'automatització.
Les seves patents van cridar l'atenció de l'empresari George Westinghouse, qui va adquirir els drets d'explotació i va començar a desenvolupar xarxes elèctriques basades en aquest sistema.
La Guerra dels Corrents
La rivalitat entre Edison i Tesla, recolzat per Westinghouse, va donar origen a un dels episodis més famosos de la història de la tecnologia: l'anomenada Guerra dels Corrents.
Edison defensava el corrent continu, mentre que Tesla i Westinghouse apostaven pel corrent altern.
Durant anys, ambdós bàndols van lliurar una intensa batalla comercial i mediàtica per convèncer governs, empreses i ciutadans de quina era la tecnologia més adequada.
Tot i que Edison va intentar desacreditar el corrent altern argumentant que era més perillosa, els avantatges tècnics i econòmics d'aquest sistema van acabar imposant-se.
La capacitat per transportar energia a grans distàncies amb pèrdues mínimes va resultar decisiva.
El projecte que va canviar la història
El moment que va confirmar la superioritat del corrent altern va arribar en la dècada de 1890.
Westinghouse va aconseguir contractes per electrificar grans instal·lacions i, especialment, per desenvolupar l'aprofitament hidroelèctric de les cataractes del Niàgara.
La central del Niàgara es va convertir en una demostració pràctica que el corrent altern podia generar electricitat a gran escala i transportar-la a desenes de quilòmetres de distància de manera eficient.
A partir d'aquell moment, l'adopció del corrent altern es va accelerar a tot el món.
El paper fonamental dels transformadors
L'èxit del corrent altern no hauria estat possible sense cap altra innovació clau: els transformadors.
Aquests dispositius permeten elevar el voltatge durant el transport d'electricitat i reduir-lo posteriorment per al seu ús segur en llars, comerços i indústries.
Gràcies a aquest sistema, l'energia pot recórrer cents de quilòmetres amb pèrdues relativament reduïdes, una cosa que resultava pràcticament impossible amb les xarxes de corrent continu de l'època.
Aquesta característica continua sent una de les bases del sistema elèctric modern.
Per què seguim utilitzant corrent altern?
Més d' un segle després, el corrent altern continua sent la forma predominant de distribució elèctrica a pràcticament tothom.
Els seus principals avantatges són:
-
Menors pèrdues energètiques durant el transport.
-
Facilitat per transformar els nivells de voltatge.
-
Infraestructures més econòmiques per a grans xarxes elèctriques.
-
Alta fiabilitat en aplicacions industrials i domèstiques.
Tot i que en l' actualitat el corrent continu ha recuperat protagonisme en aplicacions específiques com panells solars, bateries, vehicles elèctrics o enllaços de transmissió de molt alta tensió, la distribució elèctrica convencional segueix basant-se majoritàriament en el corrent altern.
Un descobriment que va transformar la societat
La història del corrent altern és molt més que una successió d'invents i patents. Representa un dels avenços tecnològics més influents de la història moderna.
Des dels experiments de Faraday fins a les innovacions de Tesla i Westinghouse, el desenvolupament del corrent altern va fer possible l'electrificació de ciutats senceres, va impulsar la industrialització i va establir les bases del món connectat en el qual vivim avui.
Més de cent anys després de la Guerra dels Corrents, el sistema que va néixer per resoldre un problema de transmissió elèctrica continua alimentant llars, fàbriques i milions de dispositius a tot el planeta.